Heu sentit a dir més d’una vegada aquesta frase: «El passat, passat». I no és cert per més que es vulgui.
El passat no passa mai. Una altra cosa és voler-lo oblidar en ares que no ens
martiritzi en el dia a dia o que ens paralitzi en l’acció de tirar endavant, i
una altra cosa és la fantasia, la il·lusió, la ficció, que el passat ja ha
passat.
El passat no passa
mai, mentre som vius, perquè som memòria del passat. El passat ens constitueix
per com aquesta entitat que anomenem «jo» és la nostra memòria del passat ja
que el present és efímer i el futur no existeix més que en projeccions mentals.
Diem potser de manera una mica massa frívola: «Enterra el passat». I, sí, farem bé d’enterrar el dolor, les
ferides del passat, però no el passat. La memòria del passat il·lumina el
present i el futur amb més transparència que una bola de vidre. Ara mateix, al
món, s’estan reproduint fets polítics, socials i culturals de gran
transcendència que recorden fets passats que, justament per haver-los volgut
enterrar, oblidar, ara ens peten a la cara amb tota la seva lletgesa i brutalitat.
Trump, Milei i Putin, per posar només
aquestes exemples de reietons del segle XXI tan vistosos com escandalosos, com el
seu capteniment s’assembla a mandataris del segle XX com Hitler, Stalin, Mussolini:
cridaires, histriònics, populistes, bàrbars, estrambòtics. Bastos, inelegants i
àvids de diners i de poder se’n riuen, de la memòria històrica, hi salten al
damunt sense vergonya ni manies. «El passat, passat!». I tornem-hi amb les
guerres i el seu horror, tornem-hi amb la mort, el dolor i la devastació que
provoquen. Sobre les tombes dels morts i les ruïnes de pobles i ciutats
planegen construir-hi paradisos de vacances per a gaudi dels vencedors que no
s’han estat de rampinyar, també, matèries primeres en terrenys colonitzats
aquí, saquejats allà. Hi guanya el capital, és clar, com sempre. No guanya, com
volien els il·lustrats en la seva utopia, ni l’educació ni la cultura ni la
bellesa de l’art: guanya l’or obscè que també s’exhibeix a dojo, per cert, a la
rica Dubai, mentre les dones van vestides amb burka, no poden sortir soles de
casa ni conduir un vehicle. El passat no passa, és aquí ara mateix i potser
faríem bé de tenir-lo present per no repetir els errors del passat.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 7 de març de 2025)
