En memòria de Nicole Fenosa, que
va morir a París el passat novembre de 2012, a la Fundació Apel.les Fenosa d’El
Vendrell es pot veure la Col.lecció
Apel.les i Nicole Fenosa, una part de l’exquisida col.lecció d’art del matrimoni
Fenosa: pintura, dibuixos, gravats, ceràmiques, fotografies, originals de
poemes, llibres de bibliòfil.
El col.leccionista d’art Juan
Ybarra afirma en el catàleg raonat del seu patrimoni artístic que una
col.lecció d’art respon als estats d’ànim del col.leccionista, a les seves
vivències, als seus impulsos emotius.
A la vista de la col.lecció
Fenosa, no hi ha dubte dels fets viscuts en una trajectòria artística fèrtil i
les emocions personals que componen el relat visual de la col.lecció. En la
seva contemplació, el visitant té la sensació que ha entrat en un espai de
privilegi, així com se sent amarat d’una estètica molt particular. I és que els
gustos estètics ens revelen tant o més que un retrat reeixit, com ara el que
Jean Marie del Moral va captar de Fenosa l’agost de 1981, a la seva casa
vendrellenca del Portal del Pardo, avui seu de la seva Fundació. La nuesa
d’elements de la imatge resalten la figura nimbada de Fenosa en actitud
concentrada, mentre traça una de les seves figures estilitzades a l’aiguatinta.
Una col.lecció personal
d’objectes artístics, peces antigues i de valor bibliòfil, com és el cas,
mostra uns gustos estètics que responen a una visió del món, que en el cas de
Fenosa cal afegir-hi el do de les amistats. Una part de les peces exposades són
obra dels amics artistes de Fenosa, entre ells el gran Picasso.
Cadascuna de les peces en
exposició té una història al darrere, com ara la dels llibres i gravats
japonesos antics de l’època Edo (els anomenats Ukiyo-e), que Apel.les
Fenosa va adquirir l’any 1966, quan va exposar al Japó i va viatjar per l’illa
a la recerca d’aquestes meravelles.
Una col.lecció d’art descriu una
història personal, però també un relat de l’entorn. Així, una col.lecció pot
esdevenir un exponent magnífic d’un període artístic dins la història general
de l’art i de la cultura. És el cas. En la col.lecció Fenosa s’hi pot veure el
traçat d’aquell bullit artístic i cultural europeu del segle XX, que va omplir
París amb el bo i millor d’artistes, intel.lectuals i escriptors de relleu com
ara Paul Éluard, un dels fundadors del moviment surrealista, que abarcava tant
la plàstica com la literatura. El poeta Éluard va ser un dels grans amics de
Fenosa fins al punt que se’n va autoproclamar pare, com consta en una de les
fotografies exposades, on es llegeix: Pour
Fenosa, ton père, Paul Éluard.
En la visita vam trobar molt a
faltar la Nicole, que ens rebia a casa seva amb aquella hospitalitat elegant
que la caracteritzava. Sempre parlàvem d’Apel.les. Avui dia no hi ha homes com l’Apel.les. Ell mai es fixava en les coses
petites, ni en les gelosies, que són ben humanes. Ell sempre a dalt, pensant en
les coses de dalt, grans, mai petites, va dir-li una vegada Nicole Fenosa a
Josep Miquel Garcia, el director de la Fundació, que amb encert va anar
recollint paraules de la Nicole i que ara han estat publicades en una plaquette
en homenatge. Les peces que integren aquesta col.lecció responen a aquesta
sensibilitat afuada de Fenosa. Tanmateix, com les seves obres, que es presenten
als ulls de l’espectador amb una bellesa ingràvida sorprenent, tractant-se
d’escultures en bronze. Apel.les Fenosa era una ànima gran, molt gran, tant com
a artista com com a persona. I Nicole Fenosa, que també era artista, l’adorava.
(amb Nicole Fenosa, al jardí de la seu de la Fundació Fenosa, estiu de 2009)
