El passat dia 6 de maig de 2026, a la seu de la Fundació
Apel·les Fenosa, del Vendrell, va ser presentat l’Any Nicole Florensa (París,
1926). Així es va fer anomenar Nicole Fenosa: amb el segon cognom del marit, el
cognom de la seva mare, quan signava la seva obra. Nicole Florensa va ser una gravadora,
aquarel·lista i fotògrafa notable. Nascuda Nicole Damotte, l’any 1947 es va
casar amb l’escultor Apel·les Fenosa. L’any 1957 la parella va adquirir l’antiga
mansió antic palau dels Nin, coneguda com la Casa del Portal del Pardo. Aquesta
casa del segle XVI, rehabilitada amb extrema cura perquè no perdés la seva
essència, va ser la residència i lloc de treball del matrimoni Fenosa durant
sis mesos en el temps de bonança, la resta de l’any la passaven a París.
Els primers
gravats de Nicole Florensa, estampats l’any 1964, estan realitzats amb la
tècnica del burí solcat directament a la planxa. Aquesta tècnica demana una
gran precisió en el dibuix. En planxes de petites dimensions, Nicole Florensa sovint
hi representava paisatges d’horitzons amples, vinyes, detalls de la natura.
Nicole Florensa estimava l’entorn, que va convertir en objecte dels seus
treballs creatius. A partir de l’any 1970, Nicole Florensa va donar ales la
seva activitat artística amb l’aprenentatge d’una altra tècnica del gravat:
l’anomenada Manera Negra, una modalitat que per la seva complexitat és poc
emprada, tot i que aquí hi va excel·lir una altra dona: Josepa Colom, massa
desconeguda pel gran públic com ho és encara la mateixa Nicole Florensa. Ho
lamenta Josep Miquel Garcia, primer director de la Fundació Apel·les Fenosa,
que ha escrit la biografia de la Nicole (així l’anomenàvem els qui la vam
conèixer). Amb motiu de l’Any Nicole Florensa es presentarà aquesta tardor a la
seu de la Fundació.
Sempre dedicada a
l’obra, i després a honorar la memòria d’Apel·les Fenosa, mort l’any 1988,
Nicole Florensa va promoure diverses edicions dels catàlegs raonats de la seva
obra. Ja l’any 1989 va impulsar la creació de la Fundació Apel·les Fenosa, que
va presidir fins a la seva mort, l’any 2012. A la seu de la Fundació: la Casa
del Portal del Pardo, es conserva tot el fons del llegat del matrimoni Fenosa.
(article publicat al setmanari La Fura, 28 d'agost de 2026)
