Montserrat Fargas (Barcelona, 1908 – circa 1975) va ser la
companya d’Apel·les Fenosa entre els anys 1930 i 1939, entre la tornada de
l’exili parisenc de l’escultor i la fugida després de la desfeta de la Guerra
Civil. Però Montserrat Fargas, una dona elegant i gestualitat expressiva en la
posa, tal com es veu en els retrats d’aquells anys i en l’escultura que li va
fer Fenosa, va ser una artista ben coneguda i activa durant aquesta dècada
prodigiosa: Montserrat Fargas va exposar de manera individual i col·lectiva els
seus dibuixos, aquarel·les i pintures a l’oli a les sales més rellevants de
Barcelona i va participar en una munió de certàmens artístics tal com queda reflectit
a la premsa del moment i en els comentaris crítics de la seva obra. Ara podem
resseguir les traces de la seva vida i obra en les obres exposades amb el bon
gust habitual de Josep Miquel Garcia, comissari de l’exposició i autor del
catàleg de la mostra que es pot visitar a la Fundació Fenosa del Vendrell.
En l’exposició es
pot admirar l’habilitat artística de Montserrat Fargas pel dibuix, el
tractament del color i l’espontaneïtat dels traços i taques de la tinta xinesa molt
més enllà d’algun comentari micromasclista, com en diríem ara (a l’època devia
ser freqüent) sobre els seus «dibuixos delicats i sensibles». El traç de Fargas no violenta ni el paper ni la tela, i
tant que no, el deixa fluir sobre la superfície segons el seu temperament
artístic que, posats a buscar companys d’estètica, es podria agermanar al
d’artistes com Enric-Cristòfol Ricart, Francesc Domingo o Pere Pruna. Amb aquesta associació tracto de
situar al seu lloc una artista que tenia la seva personalitat, ara desconeguda
potser perquè la pintora va anar a viure un temps a Madrid, si bé la carrera
artística de Montserrat Fargas va continuar després del daltabaix bèl·lic. Fargas
va continuar treballant i va exposar a Barcelona en diverses ocasions. L’any
1953, Juan Barcino diu d’unes litografies: «Montserrat Fargas demuestra también
saber poner atención a rasgo, línia y forma». Aquesta apreciació ja s’ajusta més
a l’art de Montserrat Fargas, al seu estil estilitzat, essencial, però ferm en
el que Barcino en diu atenció i que jo en diria intenció en l’expressió.
(article publicat a La Fura, 29 de juliol de 2021. A la imatge, una aquarel·la de Montserrat Fargas exposada a la Fundació Fenosa del Vendrell)