Llum
de la Selva es deia Isidre Nadal Baqués, i és de les
poques persones que va poder dur a terme la vida d’eremita que ell va escollir.
Amb la meva amiga Anna M. Balil Gilart, oncòloga, i ja traspassada, vaig
conèixer Llum de la Selva l’any 1969
o 1970. Vivia amb la seva companya Carme al Jardí
de l’Amistat, un hort als afores de Sabadell, que conreava ell mateix. Era vegetarià
i no menjava res cuinat. Amb tres amics, va ser el fundador, l’any 1925, de la
Societat catalana de naturisme, la primera de l’estat espanyol. Jo el vaig
conèixer, però, en la seva condició de seguidor de la no-violència de Gandhi. Ens
n’havia parlat un deixeble directe de Gandhi, Lanza del Vasto, fundador de la
comunitat de l’Arca, que l’havia visitat moltes vegades al seu hort de
Sabadell. Eren amics.
Havent
begut primer de les fonts anarcosindicalistes del moment (va ser seguidor de
Ferrer i Guàrdia), havent viatjat per Espanya i Europa, i havent llegit
moltíssim, l’esperit de Llum de la Selva va
anar evolucionant cap a una espiritualitat genuïna de signe naturalista i
pacifista que l’acostava a l’univers de Gandhi. Es diu que fins i tot va
mantenir correspondència amb Lleó Tolstoi, un altre gandhià, el qual, des
d’unes altres circumstàncies, també va poder dur la vida que va triar. Ho
recalco perquè les societats són molt
restrictives. Aquest tipus de singularitat i marginalitat és privilegi de molt
pocs i sempre sostingut per un petit cercle de persones, com també és el cas de
Lluís M. Xirinacs.
Nascut la nit de Reis de 1877, Llum de la Selva, que va fugir de
l’orfenat als catorze anys, sempre deia que havia estat abandonat com el petit
Moisès, en una cistella que es va trobar al port de Barcelona. Llum de la Selva va morir molt vell,
pels volts de Nadal (23 de desembre de 1983), als 106 anys. Va ser enterrat com
volia: al costat d’un xiprer, entre oliveres i amb una túnica blanca i sense
taüt, ‘així les flors naixeran abans’.
(article publicat al Diari de Vilanova, 17 de juny de 2016. A la fotografia, Llum de la Selva amb la seva companya Carme. A Sabadell hi ha un carrer al seu nom).
