La pintora Paula Becker
va morir de sobrepart a l’edat de 31 anys. La seva criatura, Mathilde
Modershon, va morir quan en tenia 91. La tomba a Worpswede, una petita població
al nord d’Alemanya on va viure i està enterrada, «és horrible», tal com escriu la
novel·lista Marie Darrieussecq, que ha elaborat amb exquisidesa una biografia
literària de la Paula Modershon-Becker. Ser
aquí és esplèndid és un bell relat on la reconeguda escriptora francesa mostra
l’empatia per la lluita de la Paula entre els homes i els artistes del seu
temps.
L’art de la Paula Becker era poc
convencional, ja des que va anar a París i va estudiar amb profit a la famosa
acadèmia Colarossi, on també va estudiar Camille Claudel, l’escultora
col·laboradora de Rodin. La Paula pintava el que es veu, com pintava els cossos
dels models parisencs i més endavant el seu propi cos: és famosa la seva
pintura on es veu la Paula embarassada, una raresa en el seu temps. «Li
agradaven els contrastos forts, a vegades ressalta les línees negres. Es
tornarà expressionista, la qual cosa no farà gens de gràcia als refinats
paisatgistes de Worpswede», escriu Darrieussecq. Worpswede és una colònia
d’artistes on la pintora Paula va fer amistat amb l’escultora Clara Westhoff,
la futura esposa del poeta Rainer Maria Rilke, que a la vista de les anotacions
de tots dos també va festejar. Rilke era enamoradís i malaguanyada l’escultora
Clara Westhoff, ni dos anys no va durar el matrimoni. «Viure amb una artista
suposa un problema completament nou», escriu Rilke a propòsit de Clara. Un any
després de morir la Paula, Rilke va escriure a París un poema recordatori de la
pintora: Rèquiem a una amiga.
Paula Becker es va casar amb el pintor
Otto Modershon, que també vivia a la colònia de Worpswede. La Paula firmava els
seus quadres amb el nom de Paula Becker, no amb el nom del marit com era el
costum. Després d’haver passat per la purga nazi que va fer desaparèixer no
poques obres per considerar-les «art degenerat», avui dia l’obra de la Paula és
reconeguda, apareix en postals, imants, pòsters i els escolars estan
familiaritzats amb els seus quadres. El marit Otto va gestionar el seu llegat i
Vogeler, un dels més reconeguts pintors de la colònia de Worpswede, va tenir la
valentia de dedicar-li un article en una revista antinazi l’any 1938.
(article publicat al setmanari La Fura, 10 de març de 2022)
