divendres, 30 de desembre del 2011

Proporció

William Blake va escriure: Mai no sabràs quan n’hi ha prou si no saps quan m’hi ha massa. Una, que sovint hi medita davant dels dilemes que l’existència planteja, potser ho sap, o, si més no, ho intueix, ja que la vida és sàvia i dóna bons consells si n’escoltes el pàlpit. Però, i els altres? En qualsevol àmbit de la vida sembla que el més assenyat, i alhora el més inspirat, és saber les proporcions. Per anar bé tots hauríem de voler ser proporcionats en benefici de tothom.
(a la imatge, un gravat de William Blake)

4 comentaris:

  1. Aspirar a ser proporcionat és un desig noble. Però els models que tenim al costat i dins mateix, o sigui el nostre interior i l'univers sencer, són d'una desproporció notable.
    Perquè s'ha de ser proporcionat en referència a alguna cosa, però, ¿a quina?
    Olga

    ResponElimina
  2. L'equilibri, sempre tan difícil d'aconseguir... La proporció, de vegades, implica contenció i aquest és un valor molt poc de moda.
    Que tinguis molt bon any, Teresa, tu i els teus (especialment la criatureta que de vegades apareix per aquí).

    ResponElimina
  3. Ni tant ni tant poc,
    qui posa el límit?
    viu la vida tal com raja
    Salut i Bon Any!!!

    ResponElimina