La paraula sacrifici vol dir “fer sagrat”, o així ho vaig aprendre quan estudiava la cultura hindú, la primera font de la qual són els textos vèdics. Així, doncs, sacrificar-se vindria a ser fer sagrat l’acte de sacrificar-nos alhora que sagrada la cosa per la qual ens sacrifiquem. N'hi ha moltes de coses o causes per les quals sacrificar-nos i fer-les sagrades, fins i tot per aquells que pensen que no hi ha res sagrat. En algun racó de l’ànima hi ha la guspira del que és sagrat, en siguem conscients o no.
(a la foto: imatge d'Scala Dei. Juliol de 2006)
D'aquesta paraula ve la sagrera, o territori sagrat, la franja de terreny que abastava els entorns d'una església. Com que l'església era consagrada, els territoris també, i han donat lloc a topònims com La Sagrera. El poble, en els seus inicis, sempre s'ha arraïmat al voltant de les seves esglésies.
ResponEliminaOlga
És l'etimologia llatina del mot que ve de l'unió del substantiu sacrum i el verb facio, és a dir fer una cosa sagrada.
ResponElimina