La taula familiar de Nadal és a punt, parada amb cura. Mentre me la miro i faig la fotografia, penso que aquest any no s'hi asseurà l'oncle Joaquim de Cabanyes, que va morir al febrer. He sentit la necessitat de recordar-lo. In memoriam dels que ja no hi són, que tingueu una bona eucaristia nadalenca.
Una taula parada amb molt d'amor! Bon vespre de Nadal, Teresa.
ResponEliminaMolt Bon Nadal, Teresa!
ResponEliminaLa teva polidesa rima amb Teresa en bella harmonia. La llum blanca sobre la taula blanca, la llum d'espelma per als records que esmentes: la flama, que rima amb ànima...
ResponEliminaPer sort, el temps de Nadal s'allarga uns quants dies, i en podem dir moltes coses de les que ens agraden i que, cosa estranya en els temps que correm, ara ens són permeses (vull dir pels iconoclastes).
Olga
La taula de Nadal guarda un racó de record pels qui ja no hi són.
ResponElimina