Hi ha una imatge que se’m presenta sovint, i més en aquests dies d’Advent. Poc es celebra l’Advent, la nostra societat està tan dessacralitzada. No obstant haver posat el meu pensament religiós sempre en qüestió, tinc fe, i contemplo els misteris del cristianisme amb aquesta fe. La imatge que deia és una tomba que veig no com un final de res sinó com un principi, com una matriu que ens ha de permetre néixer de nou un cop enterrat ‘l’home o dona vells’. L’Advent és el temps de gestació de l’ésser de Llum que el naixement de l’Infant representa.
(a la foto: imatge d'un pessebre sevillà, feta el Nadal de 2009)
Els que tenim una certa edat i vam rebre una formació més o menys en la religió catòlica sabem d'aquest temps de preparació per l'arribada del Redemptor, ara com dius, la societat s'ha dessacralitzat, s'ha comercialitzat i és desconeix el significat de l'advent.
ResponEliminaCosa estranyíssima, a les pàgines d'art de l'Avui, Claret Serrahima i Òscar Guayabero coincideixen a dir, i recomanen, que es conservin les tradicions que fins al moment, per un suposat i fatídic "progressisme", semblava que feien mal als ulls, que eren regressives i obsoletes. ¿Els deu haver caigut la bena dels ulls, als 'modernets'? ¿Ja no som tan estranys els que tenim memòria i conservem el nom de cada cosa?
ResponEliminaOlga
El Real, el que respon a l'Esperit, demana que mantinguem la torxa, faci el temps que faci, i siguem compresos o no... Hi ha èpoques en que és visible i èpoques en que no, però sempre hi és...
ResponElimina