La inspiració de la vida
és llum en els teus ulls,
claror que busca sintonia amb l’univers.
L’equinocci que tenyia
amb colors daurats i vermells les magranes de casa
ara somriu en el teu rostre menut.
Una lliçó d’estètica que prové de la memòria
dels avantpassats que treballaren
sense plànyer l’esforç tantes vinyes
per collir el vi nou del futur.
Als infants que no somriuen a les mares ni els déus no els convidaran a la seva taula, ni les deesses al seu llit, deia Virgili. Preciosa Carla, preciós poema. Petons.
ResponEliminaCom una bona àvia o una fada padrina, li atribueixes a la Carla en el poema els millors dons que has trobat.
ResponEliminaOlga
Els romàntics unien sota un mateix concepte bellesa i veritat... Abraçades, amigues.
ResponEliminamolts equinoccis i solsticis per a tú i la Carla...una abraçada.
ResponElimina