En el diàleg entre Valentí Puig i Dolors Miquel publicat ahir a La Vanguardia sobre la salut de la poesia com a gènere, es remarcava l’auge de la poesia com a espectacle al costat del desprestigi creixent de la paraula escrita. Es fan recitals de poesia i el públic hi acudeix, però després aquest públic no compra llibres de poesia. Són escoltadors de poesia, deia Miquel, no lectors de poesia.Un recital permet escoltar de viva veu els poemes, hi ha una participació, més o menys activa i intensa, en l’emoció del moment. No obstant això, per la seva mateixa naturalesa, els poemes no es donen tan fàcilment i sovint s’han de llegir més d’una vegada per captar-ne tot el sentit. Això requereix un esforç, un treball si es vol dir així, que només es pot fer a través de la lectura pausada, contemplativa, reflexiva. Recitals i lectures constitueixen tempos diferents que es complementen. En tant que performance, el recital s’esvaeix; en canvi, la lectura o lectures permet explorar i gravar amb més profunditat en el cor i en la ment el sentit últim de paraules i metàfores.
Ja s'ha perdut el comentari mentre el confirmava. Deia:
ResponEliminaLa poesia oral se l'emporta el vent, com s'emporta la fragància de la rosa.
Però el llibre ens torna les paraules i la rosa l'olor, mentre no es marceix.
Per això el llibre és immortal.
Que els poetes no comprin llibres indica mandra lectora i autosuficiència.
Ambdues 'modalitats' haurien de conviure. A més, els poemes tenen lectures molt diverses i demanen també, en molts casos, aquesta intimitat reflexiva que comentes.
ResponEliminaNo em vingos amb poesies,
ResponEliminaque tinc fenya: no t'hi cansos.
Si tu vols perdre los dies
jo no estic per tants romanços.
He rigut amb els "Vers7s de la terra" llegits per la pròpia Dolors Miquel a la Biblioteca de Lleida.
Tant de bó pugui gaudir algun dia amb els teus.
Tampoc els recitals orals son un indicador de res, que es fan sí, però la qualitat del públic, -exceptuant aquells llocs específics per a la poesia on hi acudeixen veritables amants de la lletra-,la resta deixa molt que desitjar, he tingut el plaer de recitar únicament per els meus tiets en un teatre, i més tard en un sopar de 189 dones on s'hi van entendre res foren 45, la resta estava per altres coses...Així que tot va una mica en consonància, perdem qualitat de públic, disminuïm la capacitat de tria del lector, i perdem lectors de poesia escrita.
ResponElimina