A la sortida ens vam topar amb un grup de Caramelles de Juneda que venien a Les Borges Blanques per cantar les tradicionals Pasqüetes (així s'anomena el diumenge després de la Pasqua). Aquests caramellaires van interpretar amb vell i renovat entusiasme cançons tradicionals i un pot pourri de tonades conegudes, on, aparentment, s’improvisen lletres amb crítiques als esdeveniments de l’any, però que estan molt treballades. Per aquest motiu, i cantades ben graciosament, no hi van faltar, entre d’altres picades d’ull referents als polítics locals, al.lusions a la general política de les retallades ni a les atzagaiades de Mourinho.
(a les fotos: una vista de l'Espai Macià i uns caramellaires de Juneda, amb un avi donant la mà al nét)
Reconforta veure escenes vives com aquesta, i també els espais de memòria.
ResponEliminaTant de bo la persistent presència del poble que va seva la tradició, pugui sobreviure les catàstrofes negativistes de la "postmodernitat" arrasadora. I no parlo de tornar enrere, sinó de mirar endavant però ben fonamentats.
Mirar endavant ben fonamentats, sí, encarnar en el present passat i futur en harmonia.
ResponElimina