dimecres, 11 de maig del 2011

Les dones de Rilke

Juntament amb els Poemes francesos de Rainer Maria Rilke, traduïts amb tanta transparència per Mariàngela Vilallonga, estic llegint un llibret on es parla de les dones que van estimar el poeta, escrit per J.L. Camino Roca, psicoterapeuta d’Anàlisi Transaccional. Camino parla de la influència que van tenir en Rilke: Sophia Rilke, la seva mare, Lou Andreas-Salomé, Clara Westhoff, la seva dona, Marie von Thurn und Taxis, Magda von Hattingberg, Lou Albert-Lasard i Baladine Klossovska. I Marina Tsvietàieva?

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

  1. Mariàngela Vilallonga11 de maig del 2011, a les 13:06

    No parla de la Tsvietàieva aquest llibre de Camino? Oblit? Gràcies per les teves paraules, Teresa!

    ResponElimina
  2. Olga Xirinacs11 de maig del 2011, a les 13:17

    "Cherchez la femme", diuen els francesos.
    Bon personatge, Rilke, per estudiar-lo des del punt de vista de la introspecció més acurada i diria que d'un caire malaltís.

    ResponElimina
  3. Ignasi11 de maig del 2011, a les 13:32

    Ai Teresa!
    Cap poema m'ha impressionat tant com aquell fragment de carta que Marina dirigeix a Rainer.
    El recordo, però en castellà:

    "Rainer, quiero encontrarme contigo,
    quiero dormir junto a ti, adormecerme y dormir.
    Simplemente dormir. Y nada más.
    No, algo más: hundir la cabeza en tu hombro izquierdo
    y abandonar mi mano sobre tu hombro izquierdo, y nada más.
    No, algo más: aún en el sueño más profundo, saber que eres tú.
    Y más aún: oír el sonido de tu corazón. Y besarlo.

    Mai va rebre Rilke un elogi com aquestes lletres de la russa que mai va conèixer.

    Regalam una versió en català i m'alegraràs (doblement) el dia.

    ResponElimina
  4. Teresa Costa-Gramunt11 de maig del 2011, a les 17:00

    Ho provo, Ignasi, per via lliure:

    Rainer: vull trobar-me amb tu,
    vull dormir al teu costat, endormiscar-me i dormir.
    Simplement dormir. I res més.
    No: alguna cosa més: fendir el cap en la teva espatlla esquerra i abandonar la meva mà sobre la teva espatlla esquerra, i res més.
    No: alguna cosa més: tot i en el somni més profund saber que ets tu.
    Més encara: sentir el batec del teu cor. I besar-lo.

    ResponElimina
  5. Ignasi11 de maig del 2011, a les 23:17

    Gràcies Teresa.
    Amb la teva gentilesa has posat un fil d'or a la trama subtil de ma vida.
    Bé, de fet fa temps que ho estas fent.
    Una abraçada!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)