A la Praça da Séhi floreix el mercat de l’or.
Firaires improvisats,
emparedats en un anunci
de lletres vermelles en un fons groc
oferten les seves ‘gangues’.
També compren or a bon preu
-que vol dir a preu baix-
als qui han de vendre’s
l’aliança de casament
o el rellotge de l’avi,
si l’han pogut conservar.
(L'estiu de 2003 vam ser al Brasil. Aquest poema, inclòs a Quan Jurupari era déu, respon a una estampa que vam veure molt sovint a Sao Paulo. Actualment, aquí també han florit, com margarides de camp, botigues on es compra or)
Bon poema, aquest. I demostra, a més, que el poeta és profeta, perquè ja vaig veient que ara aquí s'obren també aquestes botigues, cosa que vol dir misèria i drama, quan no tragèdia.
ResponEliminaAl meu camí habitual, a Girona, també han anat obrint botigues que exhibeixen sorollosament que compren or. I tu en vas fer un poema, ja fa temps.
ResponElimina