Llum, més llum. Per discernir necessitem llum. Exercim la llum.
divendres, 9 de juliol del 2010
Llum, més llum
dijous, 8 de juliol del 2010
Aniversari
Vaig escriure alguns poemes in situ d'aquest fet tràgic, que han estat publicats a London. Aquí reprodueixo el titulat La vida es deté:
L'autobús no arriba,
els mòbils, bloquejats.
Un passavolant alerta de la flor del Mal:
una explosió al tube londinenc!
I la respiració es deté;
la vida es deté:
i respirem el verí que flota a l'aire.
Etiquetes de comentaris:
atemptat terrorista de Londres
Negre i blanc
En algunes ocasions, va vestida de negre. No perquè li sigui requerit anar discreta, que el color negre no ho és, discret, més discret seria vestir-se de beig o de gris marengo.
Va vestida de negre en ocasions solemnes.
Ella, però, no es veu vestida de negre sinó de blanc en una estranya mutació perceptiva. Es veu vestida de blanc en una visió interior.
En les seves teories sobre el color, Goethe afirma que la percepció dels colors afecta directament l’ànima humana, modificant-ne el comportament.
En algunes ocasions, va vestida de negre. Però ella obra en blanc.
(extret de La Capsa Verda)
Va vestida de negre en ocasions solemnes.
Ella, però, no es veu vestida de negre sinó de blanc en una estranya mutació perceptiva. Es veu vestida de blanc en una visió interior.
En les seves teories sobre el color, Goethe afirma que la percepció dels colors afecta directament l’ànima humana, modificant-ne el comportament.
En algunes ocasions, va vestida de negre. Però ella obra en blanc.
(extret de La Capsa Verda)
Etiquetes de comentaris:
blanc,
comportament,
negre,
percepció
dimecres, 7 de juliol del 2010
Pepites d'or
Etiquetes de comentaris:
paraules,
pepites d'or
dimarts, 6 de juliol del 2010
Esperit de conquesta
Qui diu conversió diu conquesta. I salvant les distàncies, aquí encara estem igual; o pitjor, ja que la pretesa democràcia espanyola és com una vella bombeta de 20 wats penjant d’un sostre de tres metres.
Etiquetes de comentaris:
democràcia,
Espanya,
esperit de conquesta
dilluns, 5 de juliol del 2010
Passeig per Bloomsbury
intenta reflectir el que veu...
Virginia Woolf
El sol rogenc que tenyeix les façanes
vibra a les finestres
amb randes del nou-cents.
Rere els vidres emplomats,
flors en búcars Modern Styl.
Fa anys que Virginia deixà plegat el paraigua
a l’entrada de casa:
ja no esmorza torrades
amb mel de maduixa,
ja no pentina cabells de sirena.
Abans de negar-se al llac d’Ofèlia,
abans de plorar violetes com Ginebra,
escriví fins a trencar-se l’ànima.
(extret de London, Arola editors, 2009)
Etiquetes de comentaris:
Bloomsbury,
Ginebra,
Ofèlia,
Virginia Woolf
diumenge, 4 de juliol del 2010
El camí és el caminant
dissabte, 3 de juliol del 2010
Inferns
És clar que aquesta bona gent creia en una vida post mortem, i el temps passat bevent i escalfant-se és una avantsala de la vida immortal, alliberada de tots els inferns, ja siguin calents o freds.
Etiquetes de comentaris:
inferns,
vida post mortem
divendres, 2 de juliol del 2010
Diàleg
Etiquetes de comentaris:
comprensió,
diàleg,
escriure
dijous, 1 de juliol del 2010
Apunts d'història
dimecres, 30 de juny del 2010
L'escriptor/a
Etiquetes de comentaris:
escriptor/a,
naturalesa
dimarts, 29 de juny del 2010
Força interior
Etiquetes de comentaris:
antidemocràcia,
ferida,
màtria,
pàtria
dilluns, 28 de juny del 2010
Sawabona, Shikoba
Ah, sí? Per desgràcia, són encara moltes les dones que les pateixen, conec d’a prop el sofriment d’algunes d’elles, impossible no fer-me’n solidària, no puc girar la cara cap a una altra banda, estimo la seva dignitat humana, ni que sigui malferida. O malferit, ja que també conec algun home amb la dignitat trepitjada per una parella dominadora, manipuladora i amb l’ànima dura com una pedra.
El Power Point dur com a títol una paraula enigmàtica, Sawabona, una salutació que es fa servir al sud d’Àfrica i que vol dir: Et respecto, et valoro, ets important per a mi. Com a resposta es diu: Shikoba, que vol dir: Aleshores, existeixo per a tu.
Sawabona, Shikoba!
diumenge, 27 de juny del 2010
Noces
dissabte, 26 de juny del 2010
L'estranya
“Mai no fas el que fan els altres”, em sentia dir sovint per grans i joves, com si hagués fet un crim. “Sempre nedes corrent amunt, sempre vols pensar les coses per tu mateixa, mai no et deixes influir, sempre has de ser tan conscient dels teus actes”. I tot això dit en un to entre despectiu, acusatiu i foteta, que em dolia en l’ànima perquè em feia sentir culpable, però havia de vèncer aquest sentiment, tan paralitzant. Després he sabut que bevedors i jugadors, per exemple, sempre busquen companyia i que les actituds singulars molesten al plural.
“Mai més no tindràs divuit anys”, em deia la meva pobra mare, amb pena, perquè em veia tan jove i tantes vegades em quedava a casa. Però jo, esgotada per les moltes hores de treball i d’estudi (sempre he fet els estudis en horari nocturn, ja que he treballat des de molt jove), els caps de setmana poc anava a ballar amb les amigues.
Mai no he perdut una sola nit en festes: les he necessitades totes, una darrera l’altra com els quadres en la paret d’un museu. L’estret límit de les meves forces físiques ja el vaig veure quan a penes tenia nou anys. Sé que tenia aquesta edat perquè va ser quan la meva mare es va posar molt malalta i vaig començar a anar a l’escola tota sola, a set mansanes de casa. L’últim viatge dels quatre que feia cada dia (el dissabte només dos), ja m’era un esforç.
¿Què hauria fet si m’hagués deixat arrossegar per la marea de tants desitjos interessats, si no hagués estat conscient del que volia fer, millor dit: del que jo havia de fer segons la meva naturalesa?
(extret de La Capsa Verda)
“Mai més no tindràs divuit anys”, em deia la meva pobra mare, amb pena, perquè em veia tan jove i tantes vegades em quedava a casa. Però jo, esgotada per les moltes hores de treball i d’estudi (sempre he fet els estudis en horari nocturn, ja que he treballat des de molt jove), els caps de setmana poc anava a ballar amb les amigues.
Mai no he perdut una sola nit en festes: les he necessitades totes, una darrera l’altra com els quadres en la paret d’un museu. L’estret límit de les meves forces físiques ja el vaig veure quan a penes tenia nou anys. Sé que tenia aquesta edat perquè va ser quan la meva mare es va posar molt malalta i vaig començar a anar a l’escola tota sola, a set mansanes de casa. L’últim viatge dels quatre que feia cada dia (el dissabte només dos), ja m’era un esforç.
¿Què hauria fet si m’hagués deixat arrossegar per la marea de tants desitjos interessats, si no hagués estat conscient del que volia fer, millor dit: del que jo havia de fer segons la meva naturalesa?
(extret de La Capsa Verda)
divendres, 25 de juny del 2010
En un planeta verd
Etiquetes de comentaris:
esperança,
planeta verd
dimecres, 23 de juny del 2010
Nit de Sant Joan
La Nit de Sant Joan venia precedida per la recollida de trastos vells a càrrec d’una canalla delerosa d’encendre el llumí que cremaria andròmines ja inservibles. Era el temps de fer neteja, d’endreçar les cases, i qui sap si també d’endreçar els cors vells, corcats com mobles atrapats per la malaltia dels mals sentiments i que cremaven davant dels nostres ulls imantats per la dansa de les flames. Aquest ritual de purificació l’he reproduït mentalment tantes vegades com m’ha fet falta: que cremin la ràbia i l’enuig, que tremoli, entre el foc, el més petit mal pensament, verí que posa ombra a la llum… Que creixi la llum amb la llum del foc de Sant Joan i amb la llum del seu sol diürn. Bona Revetlla!
Etiquetes de comentaris:
llum,
Nit de Sant Joan
L'abraçada
dimarts, 22 de juny del 2010
En el Solstici
Molt t’agradaria, poeta, encendre tots els llums de casa quan la nit es vessa.
Molt t’agradaria participar en la dansa on els poetes dansen, i volen, i encenen fogueres en la posta verge.
dilluns, 21 de juny del 2010
La música dels records
(extret de La Capsa Verda)
Etiquetes de comentaris:
Albi,
Les Quatre Estacions de Vivaldi,
primavera
Subscriure's a:
Missatges (Atom)