Zenòbia Camprubí

L’escriptora, traductora i professora universitària Zenòbia Camprubí, filla d’una rica família catalano-puertorriquenya vinculada als Estats Units per part de l’avi Aymar, des de l’any 1916 va ser la dona de Juan Ramón Jiménez. Es van conèixer en un acte cultural a la Residència d’Estudiantes l’any 1913. Secretària, col·laboradora i curadora de l’obra del futur Premi Nobel, així l’hauria conegut la història en el seu vessant misogin si no fos que va destacar, i molt, per la traducció d’una obra monumental: Zenòbia Camprubí i Aymar, nascuda a Malgrat de Mar l’any 1887 i morta a San Juan de Puerto Rico l’any 1956, dominava la llengua anglesa (es va educar a la Universitat de Columbia) va traduir a la llengua espanyola l’obra de Rabindranath Tagore. Tot i que no només, ja que també va traduir William Shakespeare, Edgar Allan Poe i altres clàssics anglesos. Zenòbia Camprubí sempre va treballar. Cal tenir present que era un membre destacat, en va ser secretària, del Lyceum Club Femení, que reivindicava la presència de la dona en tots els àmbits de la societat. Zenòbia Camprubí està considerada una de les pioneres del feminisme a la Península, si bé de la lectura dels seus diaris en més d’un moment es dedueix que no va tenir el temps que hauria volgut per a dedicar-se a la pròpia obra: el gran poeta Juan Ramon Jiménez era un home inestable, emocionalment dependent i molt exigent. Davant la incapacitat del marit, l’esposa va assumir el sosteniment de l’economia familiar.

     Diu la crítica especialitzada que només algú amb ànima de poeta podia traduir Tagore amb l’excel·lència amb què ho va fer Zenòbia Camprubí. Va començar per traduir La luna nueva. Ho va fer de manera impersonal, signant només amb les inicials. Sembla que només volia que els altres participessin del seu entusiasme per l’esperit líric –i místic, perquè no dir-ho- de Tagore. L’èxit de la traducció va ser fenomenal, més gran del que esperava. En aquest moment Zenòbia Camprubí va decidir traduir a poc a poc, sense precipitació, totes les obres de Rabindranath Tagore. «Traduir només és obra vulgar; traduir amb tanta devoció que l’obra traduïda, lluny de disminuir, rebi una emoció nova és crear bellesa», va escriure Margarita Nelken, que li va fer una entrevista.

(article publicat al setmanari La Fura, 2 d'abril de 2026)