La física quàntica capgira la
nostra percepció del món, tot i que molt del que proposa ha estat intuït i
sobretot viscut!, pel humans quan no esmussem la capacitat de l’hemisferi dret
del cervell (el que despectivament se’n diu femení), i és evident que la nostra
cultura (estem parlant de la cultura occidental bàsicament) hi ha tingut molt
d’interès. Una de les coses que descobreix la física quàntica és el camp
vibratori de la realitat, el vell principi de vibració com en van dir els
hermètics. Els humans experimentem bàsicament dos emocions que canvien aquest
camp vibratori en nosaltres i en la realitat ambient, i que són la por i
l’amor, les altres emocions són derivades d’aquestes dues. Amb la por vibrem
molt lentament i només fem servir una tercera part de la potencialitat del
nostre ADN. Amb l’amor vibrem molt ràpidament i així augmenta la nostra
pontencialitat. En vista d’aquesta realitat vibracional que ens dóna més o
menys capacitats, de seguida es veu perquè interessa tant que tinguem por… Així
la proclama revolucionària és encara la que va fer el natzarè quan deia, ell
sí, agosarat i per això crucificat: “Estimeu-vos”.
