Quan jo era nena no podia comprar llibres. L’economia familiar
no ho permetia: sortíem de la postguerra, hi havia cartilles de racionament.
Els llibres no eren un element bàsic, si bé al pares els agradava llegir. La biblioteca
de casa la vaig fer jo. Vaig iniciar-la amb el bitllet de cinc pessetes que pel
meu sant m’enviava des de Manresa la tia Teresa. El guardava fins a Sant Jordi:
aleshores comprava un llibre, i així durant un temps fins que l’economia de
casa va començar a esponjar-se i pels sants i aniversaris podia demanar que em
regalessin un llibre i algun altre que deixaven al balcó els Mags d’Orient.
Per a mi un llibre
era un tresor. Quant val un tresor? El preu dels llibres el sabia, estalviava
per comprar-ne. Però els llibres que triava amb cura a la llibreria Capri, que
era unes portes més enllà de casa, valien la meva curiositat intel·lectual, el
meu deler per la lectura, la màgia que es desvelava entre les pàgines dels
llibres.
El món canvia a
una velocitat supersònica, el món dels llibres també. Els llibres continuen
sent un tresor per a mi. La meva biblioteca és enorme i llegida: aquesta és la pregunta
que em fa la gent quan entra a casa i veu prestatges per tot arreu. Es
publiquen milers de llibres a l’any a preus assequibles. Hi ha abundància de
llibres, si bé no es llegeix pel que es podria llegir pel preu d’un cafè amb
llet en un llibre comprat de segona mà. No tots els llibres que es publiquen
són un tresor, és clar, però quan te n’arriben de bons a les mans, quina
alegria.
Els llibres són a la base de la meva escriptura tant com el seu aliment. Llegeixo El poeta, el polític i altres assaigs, de Salvatore Quasimodo (Llibres de Sinera, 1968). M’adono de la fondària de les reflexions que el poeta italià fa sobre literatura, comprovo la densitat i qualitat moral que trobo a faltar en els que en podríem dir subllibres, si bé continuo tenint esperança de trobar la lucidesa i honestedat intel·lectual que fa escriure a l’autor: «El secret d’un llenguatge poètic es revela tard a la crítica, quan el model es ramifica en la imitació». Cal, però, llegir el model i els imitadors, i no es llegeix prou. Altrament ja seríem al cap del carrer per advertir tantes impostures.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 3 de febrer de 2023)
