Tot just acabava de llegir Jesús era
un heretge (Ara llibres), del filòsof i teòleg Lluís Busquets i Grabulosa,
quan va esdevenir-se l’atemptat perpetrat per terroristes islamistes a la seu
de la revista Charlie Hebdo i a l’hipermercat jueu, que va fer
tantes víctimes. Vaig tornar a mirar amb atenció el títol: vistós i una mica
provocatiu, em va semblar ben raonable després d’haver llegit les tesis de
Busquets.
La fe no encega la raó de tanta gent d’avui dia, per sort. Hereus culturals
dels valors de la Il.lustració i de la democràcia, que, com totes les realitats
humanes tenen les seves llums i ombres, hi ha molta gent capaç de combinar en
el seu pensament raó i fe. És des d’aquesta concepció àmplia de la realitat que
es pot abordar la figura de Jesús en tota la seva polifonia.
Amb aquesta obertura d’esperit Lluís Busquets s’ha endinsat en la figura de
Jesús més controvertida. En base a una lectura aprofundida, meditada i
actualitzada dels textos evangèlics, en els seus escrits el professor Busquets
presenta la figura de Jesús més idealista, més rebel, més dissident, i fins i
tot antisistema.
Cal avançar que tot ‘sistema’ més aviat que tard es corromp. D’aquí ve que
sempre hàgim d’estar vigilants. Només cal mirar el nostre entorn més immediat
per veure com les aigües del sistema democràtic inaugurat després de la mort del
dictador s’han anat podrint. No només tenim una democràcia de baixa intensitat
sinó que està ben malalta. Els nous moviments polítics sorgits en els darrers
temps pretenen regenerar el teixit malmès.
En el seu assaig, innovador quant a punt de vista, Lluís Busquets es
pregunta, i ens invita a preguntar-nos, sobre el món que Jesús va trobar en la
seva infantesa i joventut, i com aquest món concret va incidir en la seva fe.
És clar, no podia pas ser indiferent als problemes del seu país i de la seva
gent. Per començar, va trobar-se amb la dominació romana i amb una amenaça real
de desnaturalització del món hebreu. Quant a l’esfera religiosa, hi havia, com
és natural, una pluralitat de maneres d’entendre la vida de l’esperit. El
mateix Jesús, després d’haver estat batejat per Joan, va emprendre el seu propi
camí: un camí no convencional que revisa molts aspectes de la fe dels seus pares,
però que no nega en cap moment. Més aviat ens dóna a entendre que cal
desplegar, actualitzar aquesta fe, i fins i tot avançar-s’hi a la llum dels
nous temps. La fe predicada per Jesús era revolucionària.
El sistema polític i religiós que es va trobar Jesús com a poc podríem dir
que estava alterat i que s’havia de regenerar. És el que va voler fer amb la
seva bona nova innovadora que no només modificava la vida de l’esperit sinó
que, per l’impuls d’aquesta mateixa força transformadora, modificava també la
vida ordinària. Jesús va qüestionar l’estatus d’inferioritat en què es trobaven
les dones, els malalts, els marginats, els estrangers, etc.
Jesús no va aconseguir el seus propòsits, ja que va morir en creu. Va ser
un fracassat? Ho podríem creure si només ens atenguéssim als fets. Però
observant la posteritat de Jesús el Crist i el seu missatge en la història de
la humanitat, no és agosarat afirmar que ha triomfat. La resurrecció no és tant
un fet real (en el qual es pot creure o no) com un fet simbòlic que, aquest sí,
es pot realitzar cada dia. La memòria de Jesús el Crist és un fet viu per als
qui integren el seu missatge renovador en el seu cor. Des d’aquesta
perspectiva, la possibilitat de regeneració-resurrecció personal és un fet, no
una entelèquia.
Més enllà de la divinitat de Jesús, doncs, la gent d’avui dia pot veure en
la seva figura algú que va creure que un món regenerat era possible. Amb la
seva actitud pacífica, però ferma, Jesús va reclamar justícia, dignitat per a
les persones de tota condició i una vida més enllà de la vida material basada
en l’amor i la fraternitat entre les persones. Jesús va ser un heretge per
haver-se enfrontat al sistema imperant i, com diu Busquets, avui també ho
faria. Per aquest motiu va ser condemnat. Però aquella condemna era una
condemna del sistema, no de la veritat profunda que habita en l’ànima de les
persones. Més enllà de la fe cristiana, doncs, la gent d’avui dia pot apreciar
en Jesús l’encarnació dels més alts valors humans que continuen sent la
justícia, l’amor, la fraternitat, l’altruisme.
(article publicat al meu blog d’opinió a Eix Diari, 21 de gener de 2015)
