El 8 de març constitueix una festa reivindicativa dels drets
de les dones. Però el 8 de març és també una excel·lent ocasió per fer visible
aspectes de la dona com ara la potència de la creativitat femenina que tant com
menyspreada ha estat ocultada i fins i tot històricament avortada. «No hi ha dones artistes», hem sentit a dir sovint a l’hora de
fer genealogies d’artistes del passat. Ja se’n lamentava la poeta Rosalía de
Castro quan deia: «Els homes miren les dones escriptores
més malament que si veiessin el diable».
Per aquesta mala
mirada, ¿no hi són o no les han deixat ser artistes, a les dones que potser en
tenien el talent? I, encara més: ¿Se n’ha amagat la seva existència i relleu en
cas de ser-hi? Així ha estat. Per tant, de sota les pedres, les hem anat a
descobrir. Hem estat precisament les dones les qui ara que en tenim
l’oportunitat de dur a terme la recerca qui ho anem fent amb tota la paciència
i determinació de la nostra antecessora Penèlope amb els seus teixits i brodats,
arquetip de les teixidores de la cultura: una herència ancestral que es fa
present en la creativitat de dones amb dons extraordinaris com ara la
visionària Josefa Tolrà Abril (Cabrils, Barcelona, 1880-1959), que la
historiadora de l’art Pilar Bonet Julve ha fet emergir de l’ombra. Com també ha
fet eixir a la llum la personalitat visionària de Julia Aguilar Coscuyuela
(Barbastro, 1899-1979). Dones que en la seva vida ordinària estaven entre els
dos móns per com en els seus dibuixos, pintures i brodats van expressar de
forma artística «la consciència doble de la matèria». O el que ve a ser el mateix: l’interior de la matèria, la
seva part lumínica i espiritual que amb tanta inspiració va investigar i
treballar l’artista sueca, descoberta no fa tants anys pel gran públic, i aquí
en una exposició al Guggenheim. Es tracta de Hilma af Klint (1862-1944), que a contra
corrent va dur a terme les extraordinàries pintures i dibuixos fruit del
subconscient creador, que deixen els espectadors bocabadats. Klint va abandonar
les convencions de la tradició acadèmica i va dirigir la seva atenció als
corrents científics i espirituals de la seva època. Avui dia es considera la
pionera en la representació de l’invisible.
(article publicat a La Fura, 14 de març de 2025. La imatge és d'una obra Julia Aguilar titulada "Àngel amb dragó")
