Ens sembla que som
persones, i ho som. Però quan diem fulanito
de tal és molt persona, què estem dient? Estem dient que ser persona és
alguna cosa més que haver nascut, estar al món i ser bona persona descomptant
les mancances que tots tenim. Comprenem que ser persona és ser. Precisem: ser
allò que un, una, és de debò quan abandonem, finalment!, la façana, la màscara
o com en vulguem dir d’allò que empresona, o que ha emmalaltit del nostre ser.
Aquest és un tema filosòfic de primer
ordre, diran uns. Aquest és un tema espiritual de primer ordre, diran uns
altres. Aquest és un tema fisiològic, diran els de més enllà. Aquest és un tema
que ateny la psicologia diran els de cap aquí. Tots tenen raó. Ser persona
engloba totes aquestes dimensions. Ser persona és ser globalment, íntegrament
en carn i ànima, en intel.lecte i esperit. Ser és ser persona íntegra, tot i
que amb consciència que som éssers inacabats, en evolució com la mateixa vida.
Mai no és tard per fer un canvi copernicà,
si molt convé, en el moment que s’adverteix l’íntima insatisfacció de viure una
vida manllevada. En un moment donat, i davant d’un mateix, un, una, es pregunta
com pot arribar al seu veritable ser, en
cas que aquest existeixi, com diu Carl Rogers en el seu llibre sobre el
procés de convertir-se en persona.
El mestre terapeuta Rogers, que aquí vam
conèixer els anys vuitanta quan es va publicar el seu llibre de referència, sap
que el ser existeix. Es tracta d’una estratègia inicial de cara al pacient
preguntar per aquest ser a algú que si busca descobrir-se és perquè intueix que
si experimenta malestar és perquè està sent qui no és... Vet aquí la qüestió.
És un treball titànic convertir-se en
persona, ser la persona que som. És dolorós i difícil, diu Carl Rogers,
convertir-se en persona. És clar. És com tornar a néixer. Però l’experiència
profunda de donar-nos a llum per pensar, per sentir i per ser qui som és
alliberador.
(article publicat al Diari de Vilanova, 23 de setembre de 2016. La bonica imatge que il.lustra aquest apunt és un dibuix de la meva néta Carla, fet a principis de juny d'aquest any)
