Dir que l’amor –l’afecte- no ha
de ser moneda de canvi és tan vell com la humanitat. No obstant això, cal
repetir-ho perquè s’oblida sovint que l’amor no és material com el diner, sinó
bell, però també efímer com una flor. Això vol dir que l’amor es dóna a cada
instant, un instant darrere l’altre perquè sí, com la flor dóna la seva bellesa
perquè sí.
(flors de maig, la d'ahir i la d'avui, al jardí de casa)
