Dir que l’amor –l’afecte- no ha
de ser moneda de canvi és tan vell com la humanitat. No obstant això, cal
repetir-ho perquè s’oblida sovint que l’amor no és material com el diner, sinó
bell, però també efímer com una flor. Això vol dir que l’amor es dóna a cada
instant, un instant darrere l’altre perquè sí, com la flor dóna la seva bellesa
perquè sí.
(flors de maig, la d'ahir i la d'avui, al jardí de casa)
Dues belleses al teu abast. Dues belleses que et representen.
ResponEliminaNo pas com a efímera, que et desitjo molts anys i eterna quan no hi hagi temps.
Rosa, dona, flor, Terra, bellesa, Teresa. Tot rima, tot és Harmonia.
Aquesta rosa sembla de les antigues. Quanta bellesa! I que no podem fer res perquè duri. Però torna.
ResponElimina