«Marina Ivànovna Tsvietàieva. Nascuda
el 26 de setembre de 1892 a Moscou. Noble», va escriure la poeta al currículum que
va preparar per buscar feina. Era noble. La seva mare, d’origen polonès, tenia
sang blava en un país, Rússia, que va fer una de les Revolucions més sagnants
del segle XX. Quan Marina Tsvietàieva escriu noble ho escriu com si hagués
escrit filla d’un mestre d’obres: amb la mateixa dignitat, amb el mateix
orgull. Per què la noblesa ho és d’ànima. La poeta en tenia consciència quan
amb vint-i-quatre anys va escriure: «L’heroisme de l’ànima, viure».
Però Marina
Tsvietàieva va pagar les conseqüències de la seva condició per triple motiu: per
venir d’una família noble i culta –la mare era una pianista de gran talent, el
pare, filòleg, historiador i professor a la universitat de Moscou, va ser el director
del Museu Puixkin-; per la seva distinció i genialitat com a poeta; i pel seu
matrimoni amb Sergei Efron, un actiu partidari dels «blancs», és a dir, dels perdedors de la
guerra civil que va seguir a la Revolució i que van guanyar els «sòviets». Marina es va veure obligada a
l’exili que va transcórrer per diverses ciutats europees. Va passar per moltes
dificultats econòmiques. Des de l’inici de la Revolució la dissort se li va
acumular de manera extrema. Arrossegada la família fins a la misèria, Irina, la
seva filla petita, va morir de desnutrició l’any 1920.
Traslladada la
família a París, l’any 1925 hi neix el fill Gueorgi. Marina hi viurà tretze
anys enmig d’una gran penúria i hostilitat entre els exiliats russos a causa
del seu inconformisme i antisovietisme. El marit Efron es veu implicat en
l’assassinat d’un refugiat polític i fuig a Moscou. La filla Ariadna segueix
els passos del pare i torna a Rússia. L’any 1939, Marina i el fill Gueorgi es
reuneixen amb la família per poc temps, ja que Ariadna és arrestada i el pare,
també arrestat, és executat. Envoltada de privacions i tragèdia, l’any 1941,
després de la invasió nazi, mare i fill són evacuats a Ielàbuga, un llogarret
situat a la república tàrtara. Gueorgi és destinat a una brigada de detenció de
bombes per explotar, on més tard morirà. Tanta dissort porta a Tsvietàieva a abandonar
la vida, si bé la mort no està clara: ateses les circumstàncies polítiques, hi
ha un vel de misteri.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès, 9-9-2022. A la imatge, la coberta d'un llibre de memòries de Marina Tsvietàieva)
