Els sants no estan
de moda en el nostre temps de fredor religiosa, però de fervor envers
influenciadors de tribus digitals. En el panteó catòlic, però, hi ha sants que
brillen com Francesc d’Assís, figura apreciada per gent de totes les creences i
fins i tot per gent sense cap creença. Teresa de Lisieux és un d’aquests sants
en el ventall de sants on emmirallar-se.
El 17 de maig de
2025 farà cent anys de la canonització de la carmelita descalça Teresa de
Lisieux, més coneguda com a Teresa de Jesús Infant. Va ser declarada doctora de
l’Església l’any 1997 pel papa Joan Pau II. L’Església és avara amb les
doctores, només se n’han declarat tres durant dos mil anys d’història: Teresa
d’Àvila, Caterina de Siena i la jove Teresa de Lisieux, que va morir
tuberculosa amb només vint-i-quatre anys després de terribles sofriments que va
aguantar amb un capteniment guiat per l’Amor: «Déu meu, jo t’estimo», van ser les seves últimes paraules. En la seva
representació, present en moltes esglésies i capelles, ja que en la primera
meitat del segle XX va ser una santa molt venerada, se la veu vestida amb l’hàbit
carmelita abraçant un crucifix envoltat de roses. És una forma visual del que la
jove va dir poc abans de morir a les seves companyes de vida monàstica: «Faré caure una pluja de roses sobre el món». Era una noia romàntica amb una imaginació ben viva.
Teresa Martin, que
així s’anomenava Teresa de Jesús Infant abans de professar, va escriure bells
poemes a més de donar al món uns escrits que, publicats l’any 1898 per la seva
germana Paulina, carmelita com ella, aquesta va titular Història d’una ànima. Són el relat d’una vida espiritual encarnada
en les obres quotidianes seguint la Petita Via, que consistia a lliurar-se a l’Amor
de Déu en total abandó i confiança en Déu com ho fan els infants a la falda
dels pares. Una nova via d’espiritualitat que integra Déu en la vida de cada
dia en les petites coses que sovint són les més difícils d’apreciar i de dur a
terme perquè en la seva humilitat semblen tan poca cosa i tan grans com són. Història d’una ànima, editada un any després de la seva mort
l’any 1897, va causar molt d’impacte i ràpidament va ser traduïda a quaranta
llengües.
(article publicat al setmanari La Fura, 4 d'abril de 2025)
