Meditar el que es llegeix alimenta l’ànima. Ho va saber Teresa
Martin en un temps en què la vida va començar a accelerar-se. Filla del seu
temps, doncs, va adonar-se que la seva ànima anhelava calma, vida interior, temps
de diàleg amb el bon Déu, que en ella va portar aparellada una lectura aprofundida
de les Sagrades Escriptures.
Amb quinze anys Teresa
Martin va entrar al convent de les carmelites de Lisieux prenent el nom de
Teresa de l’Infant Jesús. Hi va viure nou anys en oració, silenci i ascesi
seguint la Regla del Carmel. Passant de puntetes pel seu caminet, com en deia del seu camí espiritual, la jove sorprendrà, i
de quina manera, quan un any després de la seva mort el 30 de setembre de 1897,
es publiquin els manuscrits autobiogràfics escrits per indicació d’Agnès de
Jesús (la seva germana Paulina). En la primera edició d’Història d’una ànima, va escriure, admirat després de llegir-la, el
prior Godefroid Madelaine: «La segona lectura em deixà en un
èxtasi que no es pot expressar... De la primera ratlla a l’última hom hi respira
una atmosfera que no és del nostre món...» Vet aquí el prodigi: complint amb
les obligacions de la vida conventual i mirant de perfeccionar-se, la vida
íntima de Teresa va créixer en esperit fins al punt de, com diu el prior, «hom hi troba una teologia que els més bells llibres
espirituals no aconsegueixen sinó rarament en un grau tan elevat...»
Aquest 2 de gener
es van complir 150 anys del naixement de la santa de Lisieux que va iniciar la
seva teologia de l’amor en estimar Jesús, en la mateixa vida cristiana que va
respirar en la seva família i en el convent. Aquest itinerari de progressió cap
a la maduresa espiritual es llegeix a Història
d’una ànima. La lectura proporciona la imatge de l’ànima de la jove carmelita
que, seguint la crida de Jesús en l’Evangeli, és la d’un infant renascut en
l’esperit a través d’ella mateixa (no li van ser pas estalviats els treballs i
el dolor del part espiritual) en la puresa i innocència més essencial.
(article publicat a la revista Pluja de Roses, setembre/octubre 2023. A la fotografia, un punt de llibre amb la imatge de Teresa de Lisieux i la seva lletra manuscrita)
