Ho sabeu els aquí em
llegiu: aquest espai porta per nom Penèlope
segle XXI. La figura mítica de Penèlope, l’esposa d’Ulisses que l’espera a
Ítaca, l’inspira. La mitologia és alguna cosa més que un conjunt de contalles.
En els mites hi ha contingudes veritats universals encarnades en figures com
Penèlope. La reina Penèlope, aparentment passiva, presenta una activitat sense
descans: teixeix de dia i desteixeix de nit, ja que el seu objectiu és la
fidelitat a l’espòs Ulisses, pare del seu fill Telèmac, que ha de criar sola.
La reina d’Ítaca ha de mantenir a ratlla els pretendents que li volen el tron.
L’heroïcitat de Penèlope és la perseverança, la resiliència i una actitud d’espera
que només l’amor i l’esperança poden alimentar.
Els mites «són relats que parlen al més profund de la nostra psique», escriu Mireia Rosich, directora del museu Víctor Balaguer, al seu llibre En la estela del mito (Kairos). L’estudi dels mites és apassionant, llegir-ne la bibliografia estimula la comprensió que ens fa veure com al llarg de la nostra vida interpretem, o ens identifiquem, amb diverses figures mítiques segons la circumstància vital. Al seu llibre, tant estimulant de llegir, Mireia Rosich desplega un gavadal de coneixements sobre dotze figures femenines de l’Antiguitat clàssica i reflexiona sobre la seva representació artística. Des de l’any 2016 impulsa Chill-out de mites i art al museu, una activitat que té molt bona acollida i que ara ha pres forma literària a través dels dotze capítols que integren En la estela del mito: Ariadna: la iniciació; Les Mènades: l’alliberament; Pandora: els mals ocults; Helena: la passió; Les Amazones: la lluita; Les Sibil·les: la profecia; Circe: la seducció; Les Sirenes: la distracció; Penèlope: l’espera; Dànae: la fecundació; Andròmeda: les cadenes; Les Hespèrides i el Jardí del Paradís.
La figura de Penèlope és tan rellevant com la d’Ulisses. La Penèlope del segle XXI continua sent la imatge d’un nord, d’una utopia a realitzar. «Ítaca com a metàfora, teixir com a símbol», escriu Rosich. Ítaca és una imatge de la motivació, teixir un símbol de l’escriptura. «Els mites enriqueixen la vida sensible», escriu Rosich. Sí, eixamplen la mirada i la fan més profunda.
(article publicat a La Fura, 30 d'abril de 2021. A la imatge, fragment d'un cartell d'Alexandre de Riquer)
