L’any 1868, l’escriptora i institutriu Louisa May Alcott (1832-1888), filla d’un pensador utòpic i transcendalista, Amos Bronson Alcott, partidari de l’abolicionisme, el sufragi femení i la reforma de l’educació, va publicar Donetes (Viena Edicions), que ara podem llegir en la traducció al català de Mar Vidal. Es tracta de la versió sencera d’un llibre que d’aleshores ençà ha estat iniciàtic per a generacions de noies joves, o noietes, un títol que les noies joves de la meva generació vam llegir en castellà: Mujercitas, espanyolitzades com estàvem pel règim franquista.
Donetes té tots els ingredients d’una
història moral, això sí, posada al dia, ja que s’hi insinua un capteniment modern
per l’època per part de les quatre germanes March: la Meg, la Jo, la Beth i
l’Amy. Les noies viuen amb la seva mare, i menys la petita totes treballen en
alguna cosa per mor de la seva situació econòmica: anys enrere la família havia
estat rica i en aquests moments viu de forma ben austera també per causa de la
guerra civil nord-americana, amb el pare al front, el qual escriu a la família
unes cartes que amaguen amb delicadesa la veritable situació d’una guerra crua
i fratricida com aquella.
La capacitat de
Louisa May Alcott per descriure la psicologia de les noies i fer-les parlar i
actuar segons els trets del seu caràcter i els seus talents és fenomenal, de
tal manera que la lectora va identificant-se amb alguna de les germanes, la Jo,
en el meu cas, pel seu esperit rebel i la poca gràcia que li feia ser una noia per
comptes d’un noi, sentiment fonamentat en una intel·ligència i aptituds per a
l’escriptura que encara en temps de Maria Aurèlia Capmany, l’autora va
sentir-se dir: «Tens el cervell d’un home». Una misogínia fruit d’una cultura patriarcal que de forma
tan perversa feia refusar la seva feminitat a noies com la Jo, noies despertes
i decidides a agafar la vida en les seves mans i amb idees fora del marc
habitual de la llar. Un destí com a la dona que podia ser, tal com ha dit la
cantautora i escriptora Patti Smitt: «Vaig trobar consol en els llibres.
Curiosament, va ser Louisa May Alcott, amb Donetes,
qui em va oferir una perspectiva positiva del meu destí com a dona».
(article publicat al setmanari La Fura, 26 d'agost de 2022)
