La física quàntica explica científicament el que els nostres avantpassats explicaven a través dels mites. La quàntica diu que els àtoms poden ser a més d’un lloc a la vegada. Dit així sembla estrany. Però, quantes vegades no som a dos llocs a la vegada? Per exemple: puc estar rentant plats i pensant en alguna altra cosa que no hi té res a veure. Així, doncs, on sóc, en realitat? A tots dos llocs i a cadascun d’una manera diferent.
El mite d’Osiris explica bé aquesta fragmentació i presència alhora. El mite explica que Set, el seu germà gelós, va tallar Osiris en catorze trossos que va repartir per tot el món conegut. Aquesta és una imatge de les nostres parts psíquiques repartides. Ara bé: en la mateixa naturalesa del fenomen hi ha la tendència a la reunificació, que en el mite està representada per Isis. Isis, que com explica el mite va anar recollint tots els trossos del seu estimat, és el complement espiritual femení d’Osiris, és la imatge de l’ànima femenina o anima en termes junguians. Aquest principi amorós i nodridor és capaç de sintetitzar i d’integrar tots els nostres jos dispersos. Isis representa, doncs, el principi de cura, de reunificació de la personalitat. La memòria és la via per a la reunificació. És recordant com esdevenim qui som, és aplegant-nos, recollint-nos, com ens reconeixem una entitat centrada, en equilibri.
