En el nostre viatge per Flandes, vam visitar diversos Begijnhof (beateris o monestirs), especialment el d’Anvers. En aquest recinte comú, on les beguines gaudien d’un estatge independent, es de suposar que va viure Hadewijch d’Anvers, que fa set segles va escriure la seva experiència mística en uns poemes d’extraordinària bellesa i unes cartes que són com els capítols d’un tractat d’experiència espiritual, com dos segles després escriuria Teresa de Jesús. Des de la seva redescoberta, l’any 1838, per part de dos investigadors de la poesia medieval, Mone i Snellaerte, els Poemes, Visions i Cartes de Hadewijch d’Anvers són a l’inici de la literatura en flamenc, ja que les beguines van escriure la seva obra en la seva llengua materna, la llengua del cor, podríem dir. En les seves investigacions, aquests dos estudiosos van fer atenció a dos manuscrits del segle XIV, és a dir, posteriors a l’escriptura dels originals escrits entre 1220-1240, que es trobaven a la Biblioteca reial de Brusel.les. En aquell moment no es va poder descobrir el nom de l’autora. Més tard, cap al 1857, es va poder llegir, mig ocult en els marges, B. Hadewigis de Antwerpia. Aquesta autoria va ser confirmada quan es va trobar un tercer manuscrit l’any 1867. Mentrestant, el beguinatge de seguida havia estat proscrit per l’ortodòxia i algunes beguines, com Margarida Porete, autora de L’espill de les ànimes senzilles, va ser cremada a París l’any 1310. Mentrestant, Hadewijch d’Anvers va ser citada pel beat Jan de Ruysbroeck en els seus escrits sense mencionar mai l’autora.
(Beateri d'Anvers. Fotografia presa el 25 de juliol de 2011)
