La llibreria
Pròleg era un lloc de trobada que enyorem per com és en aquest espai on vaig
conèixer l’obra de Luisa Muraro. A l’inici amb la lectura del llibre El Dios de las mujeres, a Itàlia
publicat l’any 2003 i aquí publicat l’any 2006 en la traducció de Mª Milagros
Rivera Garretas, i al qual va seguir La
indecible suerte de nacer mujer, també traduït per Rivera Garretas,
publicat l’any 2013. Del far de pensament que va ser Muraro ja en tenia notícia
d’anys enrere, quan vaig assistir a la Universitat Internacional de la Pau, el
mateix any en què va iniciar la seva singladura l’any 1984. Entre els
participants hi havia un grup de dones que estaven en contacte amb una
comunitat de dones filòsofes italianes anomenada «Diòtima», amb la qual col·laborava Luisa
Muraro. Aquest actiu grup de dones filòsofes organitzava seminaris i duia a
terme publicacions.
Luisa Muraro és
coneguda sobretot per un llibre cabdal en la seva bibliografia, L’ordre simbòlic de la mare, publicat l’any
1991. La filòsofa es va ocupar d’aprofundir en el paper de la mare i la seva
simbologia i proposa repensar la relació mare-filla, en realitat la genealogia
via femenina. La mare seria doncs el punt de referència fonamental des del qual
es pensa i s’actua amb un llenguatge propi, si bé ningú no es pot pensar sense
la figura de la mare. Les llengües maternes hi tenen molt a dir, però més té a
dir la manera com les dones pensem i sentim el món d’entrada des del propi cos,
així com culturalment des de la mirada encara contaminada pel règim patriarcal.
La filosofia de Luisa Muraro convida a pensar des de si, des del propi centre.
(article publicat al setmanari La Fura, 17 de juliol de 2026)
