Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toni Góngora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toni Góngora. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de maig del 2026

Rondalles xipriotes


«L’irresistible encant de les rondalles ha corprès l’hel·lenista Toni Góngora», ha escrit M. Magdalena Gelabert en el text que introdueix Aplec de rondalles xipriotes (Quid Pro Quo), i més si tenim en compte que Toni Góngora fa anys que es dedica a l’estudi de les rondalles mallorquines. Enamorada de contes, llegendes i rondalles de tots els temps, he llegit les vint rondalles gregues de Xipre i, tal com adverteix Toni Góngora al seu pròleg, he trobat els mateixos ingredients del meravellós que ha inspirat les rondalles des d’antic, així com la semblança, amb les seves diferències, amb alguns contes coneguts, aquí amb els títols: la Rondalla de na Ventafocs i la Rondalla del Senyor amb les tres filles.

L’ànima fa demanda de meravella encara que no ho sàpiga, i potser encara més en els darrers temps en què els sabers s’han tornat tan especialitzats, tan mecànics, tan fragmentaris. L’ànima té set d’unió, de reconstrucció del mirall trencat. Toni Góngora, que ha traduït les rondalles xipriotes del grec, esmenta unes paraules del folklorista Mikhaïl Meraklís en què afirma: «Les cançons [populars] separen els pobles, i les rondalles són allò que els uneix». Les rondalles tenen caràcter universal, si bé presenten alguns trets distintius segons el lloc on s’aclimaten. També en aquest Aplec de rondalles xipriotes en què trobem reminiscències d’històries, episodis i personatges que remeten a la Grècia antiga i a la seva mitologia: Èdip, Heròdot, Hèracles o les Moires de les quals en sabem un niu a través de rondalles i contes de fades que justament les presenten com a fades, ja que són figures del fat, del destí.

Els contes amb elements mirífics mantenen en la nostra imaginació creativa les portes obertes a l’infinit. Per a l’home i la dona que no refusen la seva dimensió espiritual tot en la natura no és res més que una màscara darrere la qual s’hi amaga l’Ésser, o Déu per als creients. No s’ha escrit encara una rondalla moderna en la qual es parli de com Gaudí veia Déu en un arbre, en el bosc... Nosaltres podem endevinar aquesta visió del meravellós a través de la seva obra d’arquitectura orgànica. La fascinació per les rondalles és una resposta a nivell profund dels oïdors i dels lectors del missatge que, disfressat de símbols, és de naturalesa espiritual.  

(article publicat al setmanari El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès, 8 de maig de 2026. A la imatge una vista del temple d'Apol·lo a Xipre)