«L’irresistible encant de les
rondalles ha corprès l’hel·lenista Toni Góngora», ha escrit M. Magdalena Gelabert en
el text que introdueix Aplec de rondalles
xipriotes (Quid Pro Quo), i més si tenim en compte que Toni Góngora fa anys
que es dedica a l’estudi de les rondalles mallorquines. Enamorada de contes,
llegendes i rondalles de tots els temps, he llegit les vint rondalles gregues
de Xipre i, tal com adverteix Toni Góngora al seu pròleg, he trobat els
mateixos ingredients del meravellós que ha inspirat les rondalles des d’antic,
així com la semblança, amb les seves diferències, amb alguns contes coneguts,
aquí amb els títols: la Rondalla de na Ventafocs i la Rondalla del Senyor amb
les tres filles.
L’ànima fa demanda
de meravella encara que no ho sàpiga, i potser encara més en els darrers temps
en què els sabers s’han tornat tan especialitzats, tan mecànics, tan fragmentaris.
L’ànima té set d’unió, de reconstrucció del mirall trencat. Toni Góngora, que
ha traduït les rondalles xipriotes del grec, esmenta unes paraules del
folklorista Mikhaïl Meraklís en què afirma: «Les cançons [populars] separen els
pobles, i les rondalles són allò que els uneix». Les rondalles tenen caràcter universal,
si bé presenten alguns trets distintius segons el lloc on s’aclimaten. També en
aquest Aplec de rondalles xipriotes
en què trobem reminiscències d’històries, episodis i personatges que remeten a
la Grècia antiga i a la seva mitologia: Èdip, Heròdot, Hèracles o les Moires de
les quals en sabem un niu a través de rondalles i contes de fades que justament
les presenten com a fades, ja que són figures del fat, del destí.
Els contes
amb elements mirífics mantenen en la nostra imaginació creativa les portes
obertes a l’infinit. Per a l’home i la dona que no refusen la seva dimensió
espiritual tot en la natura no és res més que una màscara darrere la qual s’hi
amaga l’Ésser, o Déu per als creients. No s’ha escrit encara una rondalla
moderna en la qual es parli de com Gaudí veia Déu en un arbre, en el bosc... Nosaltres
podem endevinar aquesta visió del meravellós a través de la seva obra
d’arquitectura orgànica. La fascinació per les rondalles és una resposta a
nivell profund dels oïdors i dels lectors del missatge que, disfressat de símbols,
és de naturalesa espiritual.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès, 8 de maig de 2026. A la imatge una vista del temple d'Apol·lo a Xipre)
