Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Londres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Londres. Mostrar tots els missatges

dissabte, 30 d’abril del 2011

El símbol del vestit de la reina

Ahir a Londres es va celebrar un casament reial que garanteix la continuïtat d’una vella i sòlida monarquia que vol ser exemplar. Per demostrar la seva satisfacció, la reina Isabel vestia d’un groc tan daurat com la seva corona. Aquest color pot xocar en les nostres latituds, ja que pot confondre’s amb la llum del migdia. Al Regne Unit no. És a Londres (llevat de l’Índia) on he vist els colors més vistosos en contrast amb la llum ambient, que els realça. Simbòlicament, el groc és un color solar que el vincula a la idea de la llum del coneixement, a l’energia, a l’optimisme. No era per casualitat doncs, la suposada extravagància del vestit de la reina. Eren aquests atributs del seu regne el que volia simbolitzar en aquell ritual de noces, lent i pautat per diferènciar el que és sagrat del que és profà, amb la catedral de Westminster sembrada d’arbres, com un bosc celta.
(Contrast de colors a Londres. Foto presa l'estiu de 2005)

divendres, 24 de desembre del 2010

Bon Nadal!

L’any 1846, en ple romanticisme, es va imprimir a Londres el primes chrismas, la primera felicitació de Nadal. La tradició d’enviar aquestes targetes amb desitjos de bona voluntat, estés per tot el món, ha arribat fins aquí i ha pres totes les formes, colors i textures. D’ara en endavant les targetes de felicitació hauran de competir amb les felicitacions virtuals… La que veieu reproduïda està impresa a Londres, com aquella primera. El format: modern. El disseny: contemporani. El tema: el tradicional per aquelles latituds: el trineu de Santa Claus ben ple de regals per als infants, la imatge viva de l’Infant, el Nen de Llum que neix en el nostre cor cada solstici d’hivern. Que tingueu un bon Nadal!

diumenge, 20 de juny del 2010

Contemplació de les petites coses

L’any 2001, a la primavera, quan vaig complir 50 anys, vam viatjar a Grècia. Regal molt desitjat, significava l’acompliment d’un vell anhel de joventut, quan estudiava Belles Arts.
En una botiga dels carrerons antics d’Atenes vaig comprar unes sabates confeccionades artesanalment. Des d’aleshores, les sabates, amb tanta vocació pelegrina com els meus peus, han caminat molt i amb determinació. L’estiu de 2008, quan vam ser a Londres, tot passejant per Hyde Park se’m va ocórrer de fotografiar-les. I encara les duc, a penes desgastades, quan escric aquest apunt sobre la contemplació de les petites coses.
(extret de La Capsa verda)