Cal dir-ho: l’excessiva
racionalització està marginant de la nostra ment el pensament simbòlic que ens
fa humans per sobre de la nostra condició biològica. I la correcció política
està reblant el clau tot dirigint-nos cap a un pensament reduït i mancat de
visió, d’imaginació. S’imposa la rebel·lió, és a dir: llegir per un mateix.
D’algunes biblioteques infantils s’estan
retirant contes populars com la Caputxeta vermella per sexista. ¿Des de quan la
Caputxeta vermella és un personatge real i amb un sexe determinat per més que
així s’hagi representat? El conte clàssic de la Caputxeta pot llegir-se a molts
nivells com tots els contes que la tradició ens ha llegat. Només una lectura
literal i simplista pot portar a la conclusió a alguns adults que es tracta
d’un conte sexista. Perquè cal situar-se en la ment d’un nen o d’una nena, els
quals interpreten la realitat d’una altra manera. Els infants imaginen a dojo i
no cal dirigir-los si no volem estroncar-los la creativitat que, d’altra banda,
tan útil els serà a la vida.
El conte de la Caputxeta, com altres
contes tradicionals, té tantes capes de lectura com lectors. Bruno Bettelheim
(1903-1990), psiquiatra i psicoanalista infantil de referència, va escriure ja
el 1975: Actualment molts adults
tendeixen a prendre al peu de la lletra el que es diu als contes, mentre que això
s’ha de considerar com a representacions simbòliques d’experiències decisives a
la vida. El nen ho capta per intuïció.
Per aquesta raó el
mateix conte és interpretat per cada infant segons la seva psique, que
evoluciona, madura. La Caputxeta és alguna cosa més que una púber en perill de
ser seduïda pel llop, tot i que n’hi ha un a cada cantonada. La Caputxeta som
nosaltres mateixos quan, i només és un exemple d’interpretació, en el bosc de
les vanitats ens deixem seduir per mirallets oblidant l’essencial: el que hem
de fer baldament costi un esforç que potser ni tan sols serà visible o
reconegut. I, tot i així, no escoltar llops ni cants de sirenes i mantenir el
rumb. Visió més enllà del nas: la vida ho demana i els bons contes il·luminen.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 3 de maig de 2019. A la imatge, el fragment d'una palma beneïda aquest any el diumenge de Rams)
