"Seria la del alba..."

“Seria la del alba…”, escriu Cervantes. El Quixot es posa en marxa en aquest moment del dia, amb les primeres llums. És una hora certa, i, no obstant això, la llum no és fixa sinó que es va obrint pas. Una aparició de la llum que camina i que invita a posar-se en marxa. Però no és per a tothom, ja que molts temen d’anar-li a l’encontre. El Quixot no. La seva és una història humana, però plena d’heroismes folls, a ulls de la realitat prosaica. Divina follia, la del poeta Quixot. Veia la Saviesa, la Sofia, la Shekinah, la Presència Divina en aquella noia no gens agraciada i basta, Aldonça, que ell va batejar amb el dolç nom de Dulcinea. Divina mirada, la del Cavaller Ambulant, que veia la perla en l’embolcall tosc.

Neus, Blanca, Alba, Foia, Vinyet

Des de fa uns anys –les tradicions es creen- que la de l’aufàbrega és una olor lligada a la nostra Festa Major: és tradició portar-ne un ramet en algun lloc visible com aquell o aquella que porta una flor. L’olor de l’aufàbrega i la de la pòlvora, aquesta més antiga, acompanya una festa en la qual ens vestim de blanc. És veritat que el color blanc fa estiu, però a Vilanova i la Geltrú aquest color té a veure amb la seva patrona, la Mare de Déu de les Neus.

Avui és el sant de les Neus i els altres patronímics associats: Blanca, Alba, i en alguns llocs com en el Priorat, Foia. També avui, en la veïna Sitges, se celebra la festa de la Mare de Déu del Vinyet, que, com la Mare de Déu de les Neus, porta un raïm a la mà, ja que n’és la protectora.

Felicitats, doncs, a les Neus, Blanques, Albes, Foies, Vinyets.

(fotografia de l'actuació dels bastoners, també vestits de blanc, presa ahir des del balcó de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú)