S’han encès els llums
de Nadal. Comença l’Advent, avui dia un temps litúrgic bastant desconegut fora
de l’àmbit dels creients cristians, o gent de cultura cristiana. Els llums de
Nadal i el temps d’Advent van plegats en un sentit religiós, espiritual.
Els infants són el tresor més gran a preservar, són el nostre futur com a humans. Per Nadal sentim més que mai la nostàlgia dels orígens, aquell temps en què tot estava bé. Potser ens fem aquesta fantasia, i inventem històries i motius per a retornar, ni que sigui per un dia, a aquell estadi de benaurança. La imatge d’un bressol ens recorda l’infant que vam ser. Per fer-ne memòria, al pessebre hi haurà un petit bressol amb un infant que mirarem amb un sentiment de tendresa: va tan nu, tan sols duu un bolquer. Sentirem com un fuet al cor l’exili dels pares del nadó, però també l’escalfor dels animals de l’estable. Els llums de Nadal porten esperança en un món millor.
(article publicat a El 3 de vuit, 1 de desembre de 2017. A la imatge, llums del Portal de l'àngel, de Barcelona)
Els llums de Nadal, ni que siguin laics o
purament comercials, alegren la vista i escalfen el cor de manera subliminal:
encomanen aires de festa al voltant d’una taula ben parada. La celebració s’ho
val. La tradició diu que es commemora el naixement d’un infant diví, encara que
no tothom ho cregui en una societat secularitzada. Sigui com sigui, el
naixement d’un infant sempre és una bona notícia. Així, doncs, no fa cap mal
celebrar una tradició mil·lenària encara que se n’estigui allunyat, deu pensar
una majoria de gent que volta pels carrers il·luminats, mirant aparadors ben
guarnits on s’hi exposen els objectes i regals que es posaran al peu de l’arbre
de Nadal, que portarà el Pare Noël, o que cagarà el Tió. Els Reis Mags ja vindran.
Viatgen lents, van en camell. Temps hi ha encara per escriure’ls una carta.
Es canten Nadales, s’escriuen
felicitacions de Nadal, tot i que cada vegada menys. Les felicitacions digitals
estan a l’ordre del dia. També es fan recaptes d’aliments, i maratons, i recitals
solidaris. Des de fa quatre anys participo al recital poeticomusical a favor de
la investigació del càncer infantil que es fa al Reial Cercle Artístic de
Barcelona.
Els infants són el tresor més gran a preservar, són el nostre futur com a humans. Per Nadal sentim més que mai la nostàlgia dels orígens, aquell temps en què tot estava bé. Potser ens fem aquesta fantasia, i inventem històries i motius per a retornar, ni que sigui per un dia, a aquell estadi de benaurança. La imatge d’un bressol ens recorda l’infant que vam ser. Per fer-ne memòria, al pessebre hi haurà un petit bressol amb un infant que mirarem amb un sentiment de tendresa: va tan nu, tan sols duu un bolquer. Sentirem com un fuet al cor l’exili dels pares del nadó, però també l’escalfor dels animals de l’estable. Els llums de Nadal porten esperança en un món millor.
(article publicat a El 3 de vuit, 1 de desembre de 2017. A la imatge, llums del Portal de l'àngel, de Barcelona)
