Fa temps que la fotografia ha entrat als museus. L’art de la fotografia és
una bella art, i tantes vegades una art aplicada quan es tracta de
fotoperiodisme. Qui discutiria, avui, que les millors fotografies de Robert
Capa sobre la Guerra Civil no són art? Per manifestar-se, la pulsió artística
necessita d’un suport tècnic i material. La tècnica fotogràfica és un bon
suport per a l’art, com la tècnica pictòrica ho és per a la pintura.
Així, doncs, és amb justícia que l’art de la fotografia ha entrat als
museus. També la Història de l’Art fa atenció a la fotografia i estudia els
fotògrafs que han excel.lit en aquest camp de la creació artística. A poc a poc
els anem coneixent, com coneixem El Greco, Goya, Cézanne, Matisse o Miró, per
posar exemples d’artistes sobresortints. Un exemple destacat de l’art
fotogràfic de principis del segle XX a casa nostra és Adolf Mas i Ginestà
(1860-1936), el creador del famós Arxiu Mas, arxiu amb milers d’imatges que
avui pertany a l’Institut Amatller d’Art Hispànic. La base inicial d’aquesta
important fototeca la va constituir els més de 106.000 clixés procedents de
l’Arxiu Mas.
Un aspecte a estudiar del gran fotògraf que va ser Adolf Mas és el paper
d’abanderat com a periodista gràfic del nostre país. Ho ha fet amb cura i
coneixements Blanca Giribet, llicenciada en Història de l’Art i màster en
Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural. Des d’aquesta doble condició,
Giribet ha dut a terme una selecció de les fotografies més significatives que
integren els diversos reportatges que Adolf Mas va fer de la Barcelona dels
inicis del segle XX. Aquest treball fotogràfic, amb l’acompanyament de les
notes ben documentades de Blanca Giribet, s’ha publicat a Barcelona 1900-1917. Els reportatges d’Adolf Mas (Ajuntament de
Barcelona / Viena Edicions).
Val la pena que els lectors tinguin notícia que Blanca Giribet té un
especial lligam amb Adolf Mas. Aquest artista de la fotografia era oncle de la
besàvia de Giribet, Concepció Mas Valls, de la qual en el llibre trobem
reproduïda una fotografia dels seus anys joves feta per Mas.
El recull de fotografies d’Adolf Mas com a reporter gràfic de la ciutat i
els seus esdeveniments constitueix una sorpresa i un goig per a la vista, ja
que la majoria d’aquestes imatges d’Adolf Mas, guardades al seu Arxiu, poc les
havíem vist. És ben oportuna, doncs, la publicació d’aquest patrimoni gràfic
que en el llibre de Giribet es desplega en diversos àmbits: conflictes i
esdeveniments polítics, esports i excursions, lleure i diversió, la vida
cultural de la ciutat, tradicions i festes populars, la vida al carrer
(aleshores era possible!), els serveis públics i la ciutat treballadora, amb
els seus oficis i indústria. Blanca Giribet anota no només els peus de les imatges,
sinó que escriu els detalls i circumstàncies que les van motivar. Aquest
conjunt de textos i fotografies constitueixen una veritable finestra oberta a
un paisatge, això sí, en blanc i negre!, de la ciutat de Barcelona i els seus
habitants en les dues dècades que van des del 1900 al 1917.
En una fotografia del 1904 trobem el mateix Mas fotografiat amb altres
membres de la seva família en un indret avui dia tant fotografiat pel turisme
com és el Park Güell. Només els vestits delaten l’època, ja que el passeig de
columnes ideat per Gaudí és el mateix. En una altra imatge trobem captat per la
càmera de Mas el pintor Dionís Baixeras amb un cavallet plantat enmig de la
neu. Era el 24 de gener del 1906 i Barcelona s’havia despertat nevada. Els qui,
anys a venir, vam viure la nevada del 1962 recordem la commoció provocada per
aquest fet bastant insòlit. I és que, com diu Roland Barthes tot comentant una
fotografia del seu llibre La càmera
lúcida, ‘tinc ganes de ser allà’. És el que passa amb les fotografies: que
ens retornen, intacta, l’emoció viscuda en un altre moment.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 19 de desembre de 2014)
