Dues de les troballes més
interessants de la psicologia de Juan Rof Carballo (1905-1994), pioner a
Espanya de la medicina psicosomàtica, són: el “cervell intern” o “cervell
emocional”, i la configuració de la personalitat a través de “l’ordit afectiu”,
és a dir, la nostra relació amb els altres. Així podríem dir a la manera de
Shakespeare: Som dialogals o no som. Perquè, com diu el mateix Rof Carballo,
“l’home no és mai només un individu.” La individualitat sempre és en relació a
l’alteritat, com la part sempre és en relació al tot.
(per aproximar-se a aquests
conceptes, recomano la lectura de Neurociencia
y afectividad. La psicología de Juan Rof Carballo, de Consuelo Martínez
Priego, Erasmus Ediciones, 2012. A la imatge, un tapís de Dolors Oromí)
Una reflexió molt interessant: la definició de l'individu a partir del concepte d'alteritat.
ResponEliminaFa un temps que llegeixo els teus escrits i no em deceben mai: en poques paraules acostumes a dir molt i, a més, molt ben dit.
A vegades és més fàcil ser cargol...
ResponElimina