dijous, 17 de març del 2011

Calor viu

Quan fa fred prenem un bon brou que ens escalfi el cos. Però el brou, per calent que surti de l’olla, es refreda en contacte amb l’aire. L’ànima també necessita escalf, i el busquem en uns braços amorosos. L’ànima necessita aquest calor viu que no es refredi pel camí, ans al contrari: en contacte les ànimes es donen calor mutuament.

2 comentaris:

  1. Només "saber-nos", pensar que l'amic és a prop, ja ens dóna escalf. Per això ens desassosseguem una mica quan els amics se'n van lluny.

    ResponElimina
  2. El pensament és el fil conductor de tot l'escalf que necessitem: mentre ens pensem els uns als altres, ens sentirem confortats.

    ResponElimina