En una entrevista, el pintor Josep Guinovart va dir que als artistes sempre se’ls escapava la llebre, que mai no assolien de fer allò que mentalment perseguien.Això val també per als escriptors, em sembla. Quan començo un llibre sempre penso: “Aquest”. “Aquest” vol dir el llibre del qual em sentiré satisfeta. I no, mai no n’estic, de satisfeta, quan acabo un llibre. El reescric fins que ja no en sé més i sempre em quedo amb la sensació de no haver arribat enlloc, almenys allà on jo volia…
Primera conclusió: el que dius és senyal de vitalitat, perquè el desig de superació et farà avançar en el millor camí.
ResponEliminaSegona conclusió: podria ser que, en efecte, el llibre que acabes d'escriure sigui el millor que hauràs fet, però això no ho sabràs si no n'escrius un altre, i un altre, i...
...fins que la vida s'acabi! Abraçades fraternals.
ResponEliminaAquesta és la gràcia, perquè si et quedes completament satisfeta, què serà el pròxim que escriuràs? La insatisfacció personal és el que provoca la creativitat.
ResponEliminaNo he sentit cap gran escriptor que asseguri que se sent satisfet del tot amb el que ha escrit. Només ho he sentit a dir a mediocres.
ResponElimina