dijous, 17 de març del 2011

Calor viu

Quan fa fred prenem un bon brou que ens escalfi el cos. Però el brou, per calent que surti de l’olla, es refreda en contacte amb l’aire. L’ànima també necessita escalf, i el busquem en uns braços amorosos. L’ànima necessita aquest calor viu que no es refredi pel camí, ans al contrari: en contacte les ànimes es donen calor mutuament.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

2 comentaris:

  1. Olga Xirinacs17 de març del 2011, a les 10:59

    Només "saber-nos", pensar que l'amic és a prop, ja ens dóna escalf. Per això ens desassosseguem una mica quan els amics se'n van lluny.

    ResponElimina
  2. Olga Xirinacs18 de març del 2011, a les 10:34

    El pensament és el fil conductor de tot l'escalf que necessitem: mentre ens pensem els uns als altres, ens sentirem confortats.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)