El càstig còsmic –l’expulsió de l’Edèn- és la caiguda en el temps. Que suposa morir. La caiguda, que per efectes de la gravetat és ràpida, l’ascensió, en canvi, i també a causa de l’atracció de la matèria, és lenta i fatigosa. No obstant el retorn (al no-temps) no només és possible sinó que és. Som en trànsit, doncs.dijous, 10 de març del 2011
En trànsit
El càstig còsmic –l’expulsió de l’Edèn- és la caiguda en el temps. Que suposa morir. La caiguda, que per efectes de la gravetat és ràpida, l’ascensió, en canvi, i també a causa de l’atracció de la matèria, és lenta i fatigosa. No obstant el retorn (al no-temps) no només és possible sinó que és. Som en trànsit, doncs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Certíssim. I per això mateix som un bri d'herba arrelat a la terra, i el vent ens mou al seu gust. El que ja no sé si és tan cert és aquell versicle "Deposuit potentes de sede et exaltavit humiles".
ResponEliminaPugem i baixem. Has llegit la carta de Petrarca en la qual explica la seva ascensió al Mont Ventós?
ResponElimina