dilluns, 21 de març del 2011

Temps fecund

El temps, aquest gran destructor, titulava un dels seus llibres Marguerite Yourcenar. El filòsof Bergson ens proposa veure el temps, no linealment, com una línia de punts que avancen els uns darrere els altres consumint els anteriors, sinó el temps vist en creixença multiforme, on cada instant penetra i és penetrat per l’altre, és a dir, un temps fecund, creatiu. Una forma de veure el temps sempre prenys són els sentiments que romanen, malgrat la destrucció i fins i tot la mort.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

4 comentaris:

  1. Olga Xirinacs21 de març del 2011, a les 11:30

    El llibre de Yourcenar que tinc és : "El temps, aquest gran escultor".
    Cert que si consideres els escrits de Beauvoir i els de la mateixa M. Y., el temps pot destruir, però esculpir segur que ho fa.

    Celebro que hagis pogut arreglar el destret del blog. Aquestes coses em fan posar els pèls de punta, perquè solen ser catastròfiques i se'ns resisteixen.

    ResponElimina
  2. Teresa Costa-Gramunt21 de març del 2011, a les 11:39

    Sí, sí, "El temps, aquest gran escultor" és el títol. Per què he posat destructor? Ah, Freud, ja en diria alguna cosa, del meu lapsus.

    ResponElimina
  3. Cristina21 de març del 2011, a les 19:33

    Construir, també és una manera de destruir. Destruir pot ser una manera de construir.
    Esculpir pot ser construir i destruir.
    El temps fa totes tres coses.

    ResponElimina
  4. Ignasi22 de març del 2011, a les 0:51

    Aquest vers és el present.
    El vers que heu llegit ja és el passat.
    La resta del poema és el futur.

    Els mots són aquí,
    tant si els llegiu com no.
    I cap poder terrestre no ho pot modificar.

    Brossa jugant amb els mots i el temps.

    Curiós això del temps escultor... i destructor.
    Certament les dues coses poden argumentar-se.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)