Hi ha un tipus de formació humana que amb el temps i els corrents moderns de pedagogia s’ha escolat com l’aigua d’un cistell. Llevat de les excepcions que confirmen la regla, a casa no se’n parla i a l’escola no hi ha temps, amb tanta matèria com s’ha d’ensenyar. En aquest tipus de formació es parlava, per exemple, de les quatre virtuts cardinals: fortalesa, justícia, prudència i temprança que, amb prou imaginació, podríem veure com les quatre pedres cantoneres, fundacionals del nostre temple interior.Però la mateixa expressió temple interior i virtuts cardinals ja fan arrufar el nas a tants, com si es parlés d’una cosa carrinclona i caduca.
Caduquen, les virtuts? Caducar no caduquen, però practicar-les costa un esforç i això, ai. Conrear les virtuts cardinals no és tan senzill, ja que el seu objectiu és equilibrar els impulsos de les passions que ens arrosseguen, és a dir: que ens manen.
Ens manen les passions, els instints bàsics? Massa. Sempre han manat, passió i instint formen part de la naturalesa humana. Però la cultura ha donat forma a tantes civilitzacions. La cultura ens eleva per sobre dels peus de fang. I no hi ha cultura ni civilitzacions sense les pedres cardinals que les aguanten.
(a la foto: templet en el Parc de Weimar)
En algunes esglésies se solien pintar quatre figures femenines que representaven aquestes virtuts.
ResponEliminaPerò, ¿només les exercitem les dones?
M'agrada molt llegir-te.
ResponEliminaTens entrades que, a més, m'enriqueixen.
Per expressar-te l'agraïment que sento, et convido al Blue Note.
Avui hi ha un jove israelià que toca el contrabaix... com tu la ploma.
http://www.youtube.com/watch?v=E4kc0Aby2vA
Bona observació, Olga. La iconografia clàssica s'ha estimat més representar les virtuts (també ho fa amb la República) en la figura d'una dona. La iconografia és sexista? Umm, segurament...
ResponEliminaEscoltaré el jove músic israelià. Gràcies, Ignasi