El món és diferència: és un i milions i milions d’éssers humans. El món és diferència que s’expressa en els seus milions d’homes i dones. L’escriptura no és aliena a la diferència: escrivim des de la diferència. L’escriptura, per més mental o abstracta que a vegades es presenti, prové d’un ésser humà. L’escriptura una reflecteix escriptures diverses.
Tan diverses com persones, ben cert. I diré més: penso que cada persona es divideix en dues, mal que no vulgui reconèixer l'altra meitat. Si volem, podem escriure des de qualsevol de les dues meitats. I millor, des de la consciència sencera. Així som de rics.
ResponEliminaAquesta apreciació teva encaixa amb la teoria psicoanalítica de l'ombra. Jung en parla molt.
ResponEliminaLa qüestió és escriure, des d'una meitat o des d'altra, a totes les edats, l'escriptura canvia, com els rius. Abraçada. M'encanta la foto, Teresa!
ResponElimina