Segons Plutarc de Queronea (c. 46-135 dC), era de bon to que les dones no sobrevisquessin als marits. La seva fidelitat havia d’arribar fins aquí si volien ser dignes d’admiració. És clar que aquesta admiració elles ja no la rebrien, si havien de fer-se fonedisses després que el marit hagués mort.dissabte, 26 de febrer del 2011
Admiració
Segons Plutarc de Queronea (c. 46-135 dC), era de bon to que les dones no sobrevisquessin als marits. La seva fidelitat havia d’arribar fins aquí si volien ser dignes d’admiració. És clar que aquesta admiració elles ja no la rebrien, si havien de fer-se fonedisses després que el marit hagués mort.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Últimament m'ho he plantejat, això: desaparèixer amb ell si hi ha previsió que ell ho fes (malaltia, accident...).
ResponEliminaPerò una cosa és la pròpia decisió lliure, i l'altra l'obligada. Aquesta no l'acceptaria si és que no m'hi veiés forçada. Quines coses, ¿oi?