Ciències, filosofies, creences i religions sembla que es van posant d’acord en que en l’existència no hi ha res mort, tot és viu. Així, l’expressió “substància inorgànica” només vindria a dir que aquesta substància roman en estat latent, com adormida en les cèl.lules d’allò que anomenem “matèria inert”. Tot és vida: en el pols mineral hi ha tanta vida com en el pol.len, només que en estadis diferents.
I tant, que sí. Potser un dels exemples més clars seria el de la calcificació, en la figura de l'estalactita i l'estalagmita, creadores de pedra a partir de l'aigua.
ResponEliminaApel·les Mestres en va escriure un bell lied.