Som en èpoques apocalíptiques, de
finals de món, això vol dir que estem tocant fons. És una llei física: la llei
del pèndul. Per aquest motiu al mateix temps assistim a l’eufòria que atorguen
els estats naixents. Sempre ens movem entre dos vectors, també col.lectivament,
ja que la humanitat és orgànica, tots estem entrellaçats.
La consciència que tots estem
entrellaçats i que portem a la pràctica amb multitud d’accions, tan quotidianes
com històriques, no priva que, per exemple, es vulgui obtenir més llibertat per
actuar amb més llibertat. Els drets humans van establir-se amb aquestes
premises de justícia envers persones i pobles. Un nou estat europeu com podria
esdevenir Catalunya en els propers temps no vol dir sortir de cap xarxa,
simplement vol dir ser a la xarxa d’una altra manera, no subordinada sinó com
ha de ser: en igualtat de condicions.
